Procediment tàctic en el que un jugador amb baló
realitza una passada a un company més avançat i tot
seguit intenta desmarcar-se del seu defensor per
tornar a rebre el baló.
La passada i vaig es fa servir fonamentalment
contra defenses obertes i en el contraatc amb
suport.
Per estos motius té tanta importància en la
iniciació. És un dels primer procediments tàctics a
Procediment tàctic en el que un
jugador atacant intenta ocupar un
espai creat per un company que ha
fixat, o almenys ha atret, l’atenció del
seu oponent (par) i de l’oponent no
propi (impar).
Es pot realitzar entre jugadors de
la mateixa línia, com de distinta.
Igualment es pot realitzar amb més
de dos jugadors. Davant el
desequilibri inicial, l’atac a l’espai es
pot continuar per varis jugadors, fins
trobar l’espai més oportú.
Podem incloure els canvis de sentit com un exemple.
En funció de la distància del llançament, s’establix la necessitat
d’executar dos tècniques d’aturada:
1.- La intervenció davant mitges i llargues distàncies, aturada
en bloc, que busca interceptar el baló en la seua trajectòria, anant al seu
encontre.
2.- La intervenció davant llançaments de curta distància,
aturada de reflexes, que busca oferir la màxima superfície corporal per
cobrir la porteria, donades les nules possibilitats d’interceptar la
trajectòria de manera conscient. És a dir, el baló li pega al porter, no és el
Els desplaçaments del porter estan en funció de la situació del baló
i de la predispoció del posseïdor del baló.
En la posició de preaturada el porter es desplaçarà lateralment
d’un costat a l’altre de la porteria descrivint un semicercle.
Les formes de desplaçar-se lateralment seran: passes alternatives,
passes simultànies (xicotets salts amb les dues cames).
És el lloc que el porter ocupa en cada moment.
I així tenint en compte que el porter ha d’estar situat sempre en l’eix
format pel baló i la porteria, la major o menor distància respecte de la
línia de porteria vindrà determinada per: biotipus del porter, distància del
baló, angle del baló.
És la postura que adopta el
porter per a facilitar els seus
desplaçaments i aturades amb la
màxima velocitat d’actuació.
Esta posició ha de ser
equilibrada, còmoda i d’atenció
permanent. I si bé no hi ha una única
manera, si que existeixen unes
posicions més adequades, com: peus
en contacte amb el terra amb els talons lleugerament alçats; cames
simètriques, un poc separades i lleugerament flexionades repartint el pes
entre les dues; braços un poc separats del tronc i elevats a l’alçada dels
muscles.
- Marcatge a distància
Acció defensiva a realitzar contra un oponent que progressa
botant el baló. Existix un doble objectiu: allunyar a l’oponent de les
zones d’eficàcia i intentar recuperar el baló mitjançant una acció
sorpresa.
Si no es pot recuperar el baló, almenys intentar que l’adapte
amb les mans per acotar-lo al cicle de passes.
És molt important el manteniment de la distància adequada
en funció de la proximitat a la nostra porteria.
- Marcatge de proximitat
Fonamentalment es realitza en espais reduïts. Els objectius
a aconseguir són: evitar el llançament, dificultar la passada, impedir
la progressió de l’atacant.
Com a principi d’actuació procurarem que l’oponent no ens
supere pel costat del seu braç executor (punt fort), i treballar molt
els desplaçaments amb les cames per tractar d’anticipar-se o
dificultar al màxim la iniciativa de l’atacant.
- El blocatge.
Acció tècnica que pretén interceptar la trajectòria del baló
en un llançament contra la nostra porteria. Apareix quan no s’ha
aconseguit un bon marcatge de proximitat. La forma de realitzar el
blocatge estarà relacionada amb el tipus de llançament, però com a
norma general intentarem interceptar la trajectòria del baló amb
els dos braços extesos cap al baló.
- La despossessió.
Acció sorpressiva en la que s’intenta llevar-li el baló a
l’atacant. En la pràctica i seguint el reglament sols es pot efectuar
qual l’atacant està botant el baló.
