La finta

Atacant amb baló que intenta
superar un defensor, realitzant una acció
prèvia per enganyar-lo i una posterior per
aprofitar l’engany.
Consideracions fonamentals: en la
finta sempre ha d’haver-hi una xicoteta
aturada i un canvi de ritme posterior; es
fa imprescindible el domini de les accions
tècniques en espai reduït i amb defensa
pròxim; és important que l’acció inicial
represente un perill clar per al defensor,
perquè en cas contrari l’engany no es
podria produir; la reiteració d’un mateix
tipus de finta va en detriment del factor
sorpresa, per la qual cosa no és
aconsellable; procurar buscar la
continuïtat en el joc passant el baló a un
company si no s’aconseguix èxit
ràpidament.
Tipus de fintes: fintes de passada (quan l’engany s’intenta
mitjançant una passada), fintes de llançament, fintes de desplaçament
(engany amb una trajectòria)
Defectes més freqüents: poc èmfasi en l’acció inicial o d’engany;
poca protecció del baló, no valorar l’escàs èxit d’una finta, produint una
pèrdua de continuïtat en el joc i un benefici per a la defensa; realitzar
l’acció d’eixida de la finta massa prop del defensor.